Imatge o vídeo destacat
Alícia Guidonet: deu anys fent possible la utopia del diàleg
“Soc una buscadora. I aquests deu anys a Migra Studium han estat un camí cap a allò essencial, una ruta compartida cap a l’absolut.”
Quan l’Alícia Guidonet va trepitjar per primera vegada Migra Studium, no sabia que aquell espai —aquella primera visita gairebé fortuïta— es convertiria en un port segur. Venia de trajectòries diverses, sempre moguda per la recerca espiritual i el compromís educatiu. I es va quedar. I va fer de l’Espai Interreligiós casa, escola i territori compartit per milers de persones que, com ella, buscaven alguna cosa més profunda: acollida, sentit, humanitat.
Durant deu anys, ha estat l’ànima d’un projecte únic a la ciutat, on infants, joves i adults han pogut experimentar el diàleg entre religions i conviccions com una experiència viscuda, no teòrica. Un espai “100% humanista, dialògic i analògic”, on les coses es fan a poc a poc, amb temps, mirada i escolta. “Aquí els infants et diuen ‘m’he sentit a gust’, ‘m’he sentit acollit’. I això és impagable.”
Una pedagogia de la trobada
L’Alícia parla amb passió de l’Espai com d’un lloc “que promou l’escolta, el silenci, el respecte —en el seu sentit etimològic: tornar a mirar—, la unificació interior, la consciència del fet religiós com a part de la condició humana”. Des d’aquesta mirada ampla, ha contribuït a transformar el projecte: a fer-lo més inclusiu, més sensible a les espiritualitats diverses i també a aquelles persones que, sense practicar una religió, intueixen una dimensió espiritual dins seu.
Al llarg dels anys, ha incorporat noves lectures, nous llenguatges, nous materials. Ha alfabetitzat en cultura religiosa a centenars d’escolars que desconeixien fins i tot els elements bàsics del cristianisme. Ha teixit vincles amb escoles, comunitats religioses, voluntariat, institucions públiques, i ha construït xarxa des d’un lloc profundament senzill i acollidor.
Transformació personal i col·lectiva
Però l’impacte de l’Alícia no es mesura només en les activitats, les reformes o els tallers. Es mesura en les mirades. En les converses. En la pau que deixa. En la capacitat d’haver-se deixat transformar mentre transformava. “Jo vaig arribar com a cristiana i continuo sent cristiana. Però he fet un procés espiritual molt profund, de reconeixement de l’altre, de sentir-me agermanada amb persones de tradicions molt diferents. Després de deu anys, puc dir que la comunitat musulmana són els meus germans.”
També ha après a dialogar més, a desmuntar estereotips, a escoltar. Acompanyant infants, joves, voluntariat, professorat i persones en pràctiques, ha descobert que l’educació i la relació són eines poderoses per humanitzar un món cada cop més polaritzat, tecnificat i superficial.
“L’Espai és una illa. Una illa petita, però resistent, on encara és possible parlar, escoltar, fer preguntes i construir pensament.”
Un comiat que és continuïtat
Ara l’Alícia tanca una etapa, però no canvia de camí. La seva congregació l’ha convidat a acompanyar una escola a València, en un barri amb gran diversitat religiosa i cultural. Ella hi veu una nova crida, un nou capítol del mateix viatge. “No marxo, continuo caminant. Sento molta gratitud, molta felicitat pel que deixo i pel que ve. Em desprenc amb lleugeresa, sabent que tot allò que he viscut queda dins meu.”
Amb serenor i llibertat, acomiada la seva feina a Migra Studium com qui sap que ha estimat, ha servit i ha deixat una empremta fonda. “M’agradaria haver deixat això: estimació, facilitació i pau. Que les persones que han passat per l’Espai s’hagin sentit acollides i acompanyades.”
Un relleu amb continuïtat i esperança
Deixa enrere un espai renovat, viu, consolidat. L’Alícia no només tanca una etapa amb serenor, sinó amb confiança en allò que continua. El relleu al capdavant de l’Espai Interreligiós l’assumeix l’Alba Pàmies, una dona jove, amb experiència en l’àmbit educatiu, pastoral i en el treball amb infants i joves. “És una persona intel·ligent, amb capacitat d’escolta, sensibilitat pel diàleg interreligiós i bones eines comunicatives. Crec que pot aportar molt a l’Espai.”
El seu desig pel futur del projecte és clar: que continuï creixent en profunditat, mantenint la capacitat d’acollida i de diàleg amb tothom. Que consolidi les relacions amb xarxes i institucions que treballen per la convivència i el respecte. I que l’Espai pugui seguir trencant estereotips sobre el fet religiós, especialment en l’àmbit educatiu públic. “El somni seria que poguéssim dedicar-hi més recursos, que arribéssim a més escoles, que ajudéssim a veure que parlar del fet religiós no és fer catequesi, sinó fer cultura, fer convivència.”
“El somni seria que poguéssim dedicar-hi més recursos, que arribéssim a més escoles, que ajudéssim a veure que parlar del fet religiós no és fer catequesi, sinó fer cultura, fer convivència.”
Amb aquestes paraules, l’Alícia ens recorda que l’Espai Interreligiós no és només un projecte educatiu. És un gest radicalment humà enmig d’una societat que sovint oblida la lentitud, el diàleg i el sentit. I és gràcies a persones com ella que aquest gest s’ha mantingut viu, acollidor i transformador.
Una petjada que perdura
Quan li preguntem per la petjada que li agradaria haver deixat, l’Alícia respon amb la mateixa senzillesa que ha marcat la seva trajectòria: “Estimació. Haver fet sentir les persones acollides i estimades. I, si pot ser, també una mica de pau.”
A Migra Studium sabem que és exactament això el que ens deixa. Estimació, pau, inspiració. I la certesa que, gràcies a persones com ella, la utopia del diàleg no només és possible, sinó que ja és real.
Gràcies, Alícia, per la teva entrega, per sembrar silenci i pensament, per fer real la utopia del diàleg. Ens deixes molt més del que pots imaginar.
Seguim caminant.