Imatge o vídeo destacat
Las entidades sociales insisten en que, ante su entrada en vigor, el Reglamento de Extranjería tiene margen de mejora
- L’aliança formada per cinc organitzacions especialitzades en l’acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades considera que la nova normativa encara té marge de millora, especialment per als milers de persones sol·licitants d’asil que es veuran abocades a la irregularitat amb l’entrada en vigor de la reforma, així com per a persones en situació de vulnerabilitat.
- Després de mesos d’incertesa, les organitzacions lamenten que el Govern d’Espanya no hagi desplegat amb prou antelació les mesures organitzatives i logístiques per al correcte desenvolupament del nou Reglament, així com les orientacions d’aplicació de les figures jurídiques que generen dubtes interpretatius i tenen un impacte important en el futur de moltes persones.
L’aliança d’entitats formada per Andalucía Acoge, Càritas, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants, valora que la reforma del Reglament d’Estrangeria que entra en vigor avui té marge de millora. Les cinc entitats van fer arribar propostes concretes durant el procés de reforma del Reglament d’Estrangeria. Tot i que algunes van ser recollides, van quedar fora demandes clau com facilitar la reagrupació familiar o permetre l’accés a un document d’identitat a persones sense passaport.
Entre els aspectes positius, destaquen la flexibilització d’alguns requisits que permetran la regularització d’algunes persones estrangeres que es trobin en situació administrativa irregular a territori espanyol. Per exemple, en el cas de l’arrelament social, es redueix en un any el temps de residència exigit per poder sol·licitar-lo, i l’arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació i, un cop finalitzada, es podrà canviar el permís de residència per un de treball presentant una oferta o contracte laboral. Tanmateix, es manté que per a un nombre molt important de persones sigui necessari viure almenys dos anys de manera irregular —amb l’impacte que això té en les seves condicions de vida— per poder accedir a una autorització de residència i treball.
Malgrat els avenços, les cinc entitats consideren que hi ha aspectes rellevants que no s’han tingut en compte i que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones migrants. En aquest sentit, alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l’aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d’asil les sol·licituds dels quals siguin rebutjades o que hagin desistit per por a les conseqüències de la nova regulació d’estrangeria. Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud —que sol estar entre un i dos anys— compten amb una autorització per romandre i treballar a l’Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà per a desenes de milers de persones no només la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar una autorització per arrelament, ja que no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ.